Antoon van Dijck

Antoon van Dijck
pintor de cámara (es) Traducir

1632 -
Peter Paul Rubens
Vida
Nacimientu Amberes[1]22 de marzu de 1599[2]
Nacionalidá Países Baxos españoles
Grupu étnicu flamencos (es) Traducir
Muerte Londres[3]9 d'avientu de 1641[2] (42 años)
Sepultura Catedral de San Pablo de Londres
Familia
Padre Franchois Van Dyck
Madre Maria Cuypers
Casáu con Mary Ruthven (1640 – )[4]
Pareyes Margaret Lemon
Estudios
Llingües falaes neerlandés[5]
Alumnu de Peter Paul Rubens
Oficiu pintor, aguafuertista, dramaturgu, direutor de teatru, traductor, dramaturgu, pintor de cámara (es) Traducir, dibuxante, dibuxante arquiteutónicuartista visual
Llugares de trabayu Blackfriars (es) Traducir, París, Amberes, Londres, Bruxeles, Haarlem, L'Haya, Xénova, Palermo, Mantua (es) Traducir, Roma, Venecia, Boloña, Florencia, Zaventem, Aix-en-Provence, Marsella y Nápoles
Trabayos destacaos Jupiter and Antiope (en) Traducir
Carlos I de Inglaterra (Van Dyck) (es) Traducir
Triple retrato de Carlos I (es) Traducir
Premios
Influyencies Peter Paul Rubens
Miembru de Gremio de Amberes de San Lucas (es) Traducir
Movimientu pintura del Barroco (es) Traducir[6]
Xéneru artísticu retrato pictórico (es) Traducir
pintura relixosa
pintura mitolóxica
alegoría (es) Traducir
pintura de historia (es) Traducir
semeya
pintura animalista (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Anton van Dyck (22 de marzu de 1599Amberes – 9 d'avientu de 1641Londres) foi un pintor flamencu especialmente dedicáu a la ellaboración de semeyes. Puesto que algamó gran fama internacional, el so nome afacer a distintos idiomes: n'inglés, Sir Anthony van Dyck; n'español, Antonio o Antón van Dick. Na so llingua materna, el neerlandés, el so nome ye Antoon van Dijck (la pallabra dijck significa 'carbayu' o 'encina').[ensin referencies] Aportó a primer pintor de corte n'Inglaterra tres una llarga estancia n'Italia. Ye universalmente conocíu poles sos semeyes de la nobleza xenovesa y de Carlos I, rei d'Inglaterra, de los miembros de la so familia y de la so corte. Col so métodu de pintura d'una elegancia relaxada, influyó nos retratistes ingleses, como Peter Lely. Amás de semeyes, polos cualos foi abondo apreciáu, ocupóse tamién de temes bíbliques y mitolóxicos, introduciendo delles notables innovaciones pictóriques.

Grande pa Flandes yera la fama de Pedro Pablo Rubens, cuando n'Amberes na so escuela surdió un mozu lleváu de tan noble arrogancia de costumes y de un tan bellu espíritu na pintura que bien dio signos d'ilustrala y aumentar la so rellumanza.

N'Amberes foi discípulu de Hendrick van Balen, con quien permaneció ente 1609 y 1610.[8] Más palantre foi tamién alumnu y asistente de Rubens, del qu'asimiló la téunica y en parte tamién l'estilu, y en 1618 foi almitíu como maestru nel gremiu de San Lucas.

En trescurriendo la mocedá n'Amberes, treslladar a Italia, onde realizó'l viaxe ritual de formación carauterísticu de tolos grandes pintores flamencos. Ellí tuvo la oportunidá de ver y copiar delles grandes obres renacentistes, especialmente del so pintor favoritu, Tiziano. Al volver d'Italia, pasó a Inglaterra, a la corte de Carlos I, onde s'ocupó cuasi puramente de semeyes. Morrió en Londres a la edá de 42 años y foi soterráu na Catedral de San Pablo.

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Ван Дейк Антонис. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  4. URL de la referencia: http://ta.sandrart.net/en/person/view/2611. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190311213134/http://ta.sandrart.net/en/person/view/2611. Data d'archivu: 11 marzu 2019.
  5. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 4 marzu 2020.
  6. URL de la referencia: https://www.npg.org.uk/business/publications/anthony-van-dyck-the-last-self-portrait.php.
  7. Bellori, Vite, p. 271.
  8. Balen, Hendrick van (I) en Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie (RKD), en neerlandés.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search